Van den Eynde

Concerteu una Visita:

93 317 06 54
andreu@icab.cat

Passeig de Gràcia 12-14, 4t 2a
08007 Barcelona

Equipatge i eines de l’advocat penalista

24/07/2014

equipatgeCom que ve l’estiu, mes inhàbil per excel·lència fins que no l’habilitin pròximes reformes, llanço un post una mica personal i menys tècnic que els habituals, relacionat amb la professió d’advocat penalista i reunint els consells pràctics que intento traslladar sempre que puc als meus alumnes, futurs penalistes. I és que la nostra especialització és complexa i dura, per la qual cosa necessitem conèixer bé quines eines utilitzar per fer-nos la tasca més fàcil i productiva a nivell professional.

He reunit els meus consells en 7 categories:

  • Codis, legislació, jurisprudència, llibres, etc.
  • Etiqueta (com vestir, toga)
  • Viatges
  • Maletins i maletes
  • Noves Tecnologies
  • Aplicacions (apps)
  • Hobbies

CODIS, LEGISLACIÓ, JURISPRUDÈNCIA

Per defensar un tema el penalista haurà de treballar molt, buscar jurisprudència i llegir doctrina, i sobretot estudiar les actuacions per determinar una línia estratègica, ja que precisament el penalista és 20% jurista i 80% estrateg.

Hem de disposar per tant de bases de dades de jurisprudència (o tenir accés a elles) encara que moltes vegades l’actualització la rebrem de blocs especialitzats en dret penal com el de Juan Antonio Frago (en ocasiones veo reos) d’on extreure píndoles de coneixement regularment que convé anar arxivant.

Ja que els casos han de preparar-se a fons quan toca és pel que estic totalment en contra dels Codis comentats, ja que no poden mai resoldre aquests textos legals anotats un cas penal mínimament complex. És per això que crec que el penalista el que sempre ha de tenir és un Codi Penal i una Llei d’Enjudiciament Criminal en paper, actualitzades i com més petit sigui el Codi, millor. La llei la volem per durla a sobre, per a consultes ràpides, i no és útil tenir Codis gruixuts.

Una altra cosa són els llibres, manuals i monografies, que haurem d’anar comprant a mesura que tinguem possibilitats econòmiques per tenir una bona biblioteca. Jo sempre recomano escollir un o dos temes molt específics i intentar fer-nos amb tot el material que sobre aquest concret tema trobem, per intentar així tenir una sub-especialització que ens situï en el mercat. Jo personalment fa temps vaig escollir els delictes informàtics i la psicologia del testimoni.

ETIQUETA DEL PENALISTA

És evident que en la seva actuació professional els advocats es sotmeten a determinades regles d’etiqueta i decòrum i personalment he vist expulsar un lletrat d’estrades per no portar corbata fa no gaire temps a l’Audiència Provincial de Barcelona. No obstant això, el tema de les regles d’etiqueta al meu entendre té fins i tot més importància a efectes de màrqueting (tal i com apunta Silvia Foz al seu bloc) ja que la imatge que donem al client determinarà la impressió que aquest es dugui de nosaltres i el còmode que se senti, per la qual cosa sembla més raonable adoptar una estètica i etiqueta serioses i no desenfadades. Resulta difícil pensar que utilitzar vestit, camisa i corbata ens pugui arribar a perjudicar, però anar casual sí que ho pot fer.

La regla és, per tant, que sempre que ens relacionem amb clients, altres professionals de la justícia o actuem en jutjats i tribunals, ho farem amb vestit i corbata, excepte en la jurisdicció de menors on la necessitat de trencar la barrera de desconfiança que té el menor imputat aconsella prescindir de la toga i la corbata.

Es discuteix sovint sobre això de tenir una toga pròpia o usar les que proporciona el Col·legi d’Advocats però al meu entendre el penalista que comenci a tenir unes quantes vistes faria bé de fer-se amb toga pròpia per quatre raons: perquè avui dia hi ha models de togues de tots els preus i algunes molt assequibles, perquè sempre dóna gust utilitzar en exclusiva aquesta peça que suarem més d’una vegada, també perquè així alleugerim una mica la precària situació econòmica dels Col·legis Professionals i finalment perquè sempre hi ha algun parent a qui farà molta il·lusió regalar-nos-la.

VIATGES

El penalista ha de viatjar i ha de moure’s ràpid, sobretot si està de guàrdia o cal assistir a un detingut fora de la ciutat. A Barcelona l’elecció és molt fàcil, ja que en moto es va a tot arreu, així que és una molt bona eina per al professional. Si és una moto amb calaix posterior per ficar-hi el maletí, millor.

Per als viatges en avió és evident que utilitzar Passbook o apps similars ha suposat un gran avantatge per evitar portar la targeta d’embarcament en paper, tot i que evidentment sempre s’ha d’anar ben carregat de bateria al mòbil.

MALETINS I MALETES

El penalista necessita portar un maletí i el meu consell és que porti una nansa llarga en bandolera per penjar el maletí o maleta a l’espatlla ja que normalment, com a mínim en el meu maletí, porto l’iPad, l’iPhone, targeter amb targetes, bolis diversos, subratllador fluorescent, la cartera, papers per l’assumpte del dia, papers antics, ulleres de sol, claus del despatx, de casa i de la moto, documentació, algun llibre, etc. No valen, per tant, els maletins que regalen en ocasions en congressos o col·legis d’advocats que són de tela molt fluixa. El maletí ha de ser robust i amb capacitat d’albergar molt paper si cal.

Per viatjar quan hi ha diligències o vistes fora de la ciutat de residència és habitual utilitzar maletes amb dimensions de cabina d’avió per no haver de facturar. Qualsevol val, però per als que fem servir moto és molt útil el sistema de maleta amb possibilitats de portar-la penjada de les espatlles com si fos una motxilla. Jo personalment porto el model Paradiver de Samsonite que permet anar amb moto a l’aeroport.

NOVES TECNOLOGIES

Potser un apartat dels més importants té a veure amb la utilització de les noves tecnologies i la forma en què poden ajudar-nos a desenvolupar i ordenar la nostra feina o el màrqueting.

Quant a equips informàtics i dispositius mòbils, la meva opció és evidentment utilitzar un smartphone tipus iPhone, una tauleta tàctil tipus iPad de forma habitual, que suporten les aplicacions necessàries per poder portar el despatx a la butxaca i optimitzar algunes tasques.

És important que la connectivitat estigui sempre disponible, de manera que dependre només de la disponibilitat de Wi-Fi és al meu entendre un error. La tauleta ha de tenir per tant possibilitat de connectar-se a Internet en qualsevol moment. En els edificis judicials o bé no hi ha Wi-Fi o bé no funciona correctament i allà estarem lustres esperant que comenci la diligència judicial assenyalada.

De vegades quan s’està viatjant s’haurà igualment de treballar, inclús redactant escrits que resulta difícil fer amb el teclat d’una tauleta, de manera que també resulta d’utilitat un Netbook o Portàtil que pugui servir com a ordinador per a la redacció d’escrits complexos in itinere. Aquests equips normalment utilitzen Wi-Fi o poden compartir la connectivitat de dades de l’smartphone o tauleta.

L’equip informàtic del despatx o de casa ja depèn dels gustos de cadascú, jo encara em decanto per l’ordinador de sobretaula on en definitiva s’emmagatzemaran totes les dades del despatx. És útil buscar un sistema de còpia de seguretat professional, més enllà dels sistemes de sincronització, jo actualment utilitzo CrashPlan.

Tampoc hi ha dubte, avui dia, que un bon perfil digital és necessari per a l’advocat i per tant hem de tenir una web o blog on constin les nostre dades personals que s’haurà de desenvolupar i actualitzar segons capacitats i disponibilitat de cadascú, però sobretot per generar informació a Internet que ajudi a configurar la nostra identitat digital sòlida. Jo actualment m’he decantat per un bloc de WordPress.

APPS

Abans d’entrar en cada tipus d’aplicació hem de tenir en compte que avui dia cal utilitzar eines de backup com l’esmentat CrashPlan o similars i també eines de sincronització com Dropbox, que ens permetran portar informació allà on estiguem sempre anant amb compte amb el tema de la protecció de dades. També poden ser útils escriptoris virtuals o VPNs.

Les aplicacions que faig servir en els meus dispositius i equips (crec que totes són gratuïtes o tenen versions gratuïtes) són les següents:

Per a la gestió de xarxes socials utilitzo les apps natives de Twitter, Facebook i LinkedIn a l’iPad i l’iPhone, en canvi per al PC m’he acostumat a TweetDeck per piular i per la resta ho gestiono online.

Per obtenir informació consulto de tant en tant Flipboard a la tauleta. És molt útil customitzar la nostra revista, jo per exemple segueixo Technology Readings de Enrique Dans. També segueixo alguns blocs amb Feedly i en ocasions tafanejo les Ted Talks.

Com a eines de comunicació podem utilitzar Whatsapp al mòbil, Line, Skype (per a converses amb clients d’altres continents), Facetime, Viber, els Hangouts i últimament utilitzo bastant Telegram perquè permet fer-ho tant en iPhone com en iPad i així m’estalvio treure el telèfon per enviar missatges quan estic fent servir l’iPad, a més en un entorn suposadament més segur (xats xifrats amb temps d’autodestrucció).

El correu s’ha de poder gestionar tant des del PC com en les aplicacions de la tauleta i l’smartphone.

Per poder consultar, gestionar i compartir arxius és imprescindible el Dropbox.

Per visualitzar vídeos (per exemple els que puguem carregar de les vistes de judicis) de vegades utilitzo iSafePlay o VLC (tant en PC com en tauleta).

Altres eines de treball per a usar a la tauleta són el visualitzador de Prezi, el d’arxius pdf PDF Expert o en general utilitats tipus CloudOn per editar arxius si estem molt atrapats i no tenim el portàtil o Netbook.

Evernote és també molt útil per a l’organització i gestió de tasques, encara que últimament estic entrant en l’estudi d’entorns de treball virtuals com Zyncro o Asana (aquest últim a través de l’aplicació Hill88 a l’iPad).

Com a antivirus utilitzo Avast! pel PC i LookOut per la tauleta.

No cal dir que sempre hem de portar a la biblioteca de la tauleta un exemplar recent de la Llei d’Enjudiciament Criminal i del Codi Penal en pdf per a consultes ràpides quan no disposem de connectivitat.

MENS SANA IN CORPORE SANO

Finalment un penalista necessita un hobby o algun tipus de “teràpia”, o les dues coses. És a dir, excepte comptats casos de fortalesa personal amb els que encara no m’he trobat, l’equilibri només es troba (o el desequilibri només es suporta) si es compensa amb un estricte respecte als moments d’oci, temps lliure i dedicació a un mateix, a la família o els amics.

És per això que el penalista necessita anar al gimnàs, practicar esport o bé tocar música, escriure un llibre, pintar, muntar a cavall, anar al cinema sovint o fer jerseis de llana. A més necessita recórrer, normalment, a un massatgista, osteòpata, acupuntor, psicoanalista o psiquiatre, coach, gurú o bruixot, o qualsevol altra fórmula d’ajuda per suportar les preocupacions i responsabilitats de la seva delicada tasca. Prendre gintònics, en principi, no compta.

Veure més de:

Etiquetes: , ,
ADN cadena de custòdia contrasenya Delicte informàtic Dret Penal econòmic error judicial forense Hacking internet investigació Menors nul·litat prova Psicologia del testimoni Roda de reconeixement testimoni troià True Crypt Xarxes Socials xifrat

Cercar

Sobre mi

Andreu Van Den Eynde Em dedico des de fa 18 anys a la defensa i assessorament especialitzats en matèria penal, exercint com advocat davant els jutjats i tribunals espanyols en la defensa dels interessos dels meus clients en tot tipus de conflictes.

Contacte

Passeig de Gràcia 12-14, 4t 2a
08007 Barcelona

93 317 06 54 | Fax 93 412 07 39
andreu@icab.cat


Mostra un mapa més gran