Van den Eynde

Concerteu una Visita:

93 317 06 54
andreu@icab.cat

Passeig de Gràcia 12-14, 4t 2a
08007 Barcelona

Guia per impugnar pericials d’acusació

04/06/2014

imageLes proves pericials són el complement tècnic que necessiten els jutges per integrar coneixements i poder formar-se una convicció. N’hi ha de molts tipus: ADN, toxicològica, mèdica, psiquiàtrica, psicològica, balística, informàtica, cal·ligràfica, d’impregnació alcohòlica, fonogràfica, morfofisionòmica, d’intel·ligència, dactiloscòpica, econòmica o comptable, mediambiental, etc.

Les proves pericials no vinculen el Jutjador sinó que es valoren lliurement i per tant mai hem de donar per suposat que una pericial d’acusació ens ha destruït les possibilitats d’una bona defensa o de guanyar el judici.

Però un dels problemes més importants per la defensa és el de la generalització de la preconstitució de la prova, ja que en ocasions les pericials es realitzen durant la instrucció i accedeixen al Judici Oral a través de reproduir el document en què la pericial es va plasmar, sense cap tipus de contradicció.

El recurs que té la defensa és impugnar la pericial de l’acusació per intentar que el Jutge no la tingui en compte. En aquest comentari explicaré:

  • Com podem, a través de la impugnació, obligar a discutir contradictòriament la prova en el Judici Oral amb la presència personal dels pèrits.
  • O bé com la impugnació donarà lloc, si la prova no es practica en el Judici Oral amb presència del pèrit, a que no pugui valorar-se la pericial documentada i que es mantingui la presumpció d’innocència.

PER QUINS MOTIUS PODEM IMPUGNAR?

Podem impugnar una pericial de l’acusació qüestionant la qualificació o imparcialitat del pèrit per les regles generals però les impugnacions que ens interessen són les que tenen a veure amb una discrepància sobre el procediment pel qual s’ha fet la pericial o bé sobre les seves conclusions (el seu contingut).

Un mètode fàcil d’impugnació d’una pericial d’acusació és aportar una pericial contrària de defensa, és a dir, una contrapericial. Per definició una contrapericial és sempre prova pertinent ja que integra el dret a la defensa (SSTS 30/03/01 i 31/10/02). És tant pertinent com ho és la pericial de l’acusació perquè versa sobre el mateix objecte i per més fiables que siguin les pericials públiques la defensa té dret a proposar-ne de sentit contrari.

Això no significa que puguem demanar la contrapericial de qualsevol forma. Si demanem contrapericial ho hem de raonar mínimament i designar quins pèrits l’han d’efectuar per evitar que deneguin la prova. En cas d’inadmissió d’una contrapericial sempre la defensa ha d’articular protesta i invocació dret fonamental als efectes d’ulterior recurs.

Deixant de banda les contrapericials, quan impugnem una pericial documentada de l’acusació pel seu contingut intentant que no sigui valorada com a prova de càrrec, les qüestions a resoldre són:

  • Quan hem d’impugnar
  • Com hem d’impugnar
  • Si és necessari acompanyar la impugnació de la sol·licitud de la presència dels pèrits o contrapericial a Judici Oral
  • Si s’han d’impugnar de la mateixa manera totes pericials

QUAN ES FA LA IMPUGNACIÓ?

Les impugnacions de pericials d’acusació preconstituïdes s’han de fer en l’escrit de defensa (STS 10/10/01), independentment de que ja s’hagin qüestionat durant la instrucció. En les conclusions provisionals la impugnació hi ha de constar, sí o sí.

Si no ho fem així s’entendrà que la defensa admet els resultats de la pericial que s’integrarien com a incontrovertits al judici (STS 02/11/06). Fer-ho més tard seria una impugnació extemporània no tolerada perquè impediria la legítima reacció de l’acusació de demanar la presència dels pèrits en el judici.

Inclús en el procediment Sumari és eficaç una impugnació de la defensa per obligar l’acusació a citar els pèrits encara que no hi hagi un ulterior tràmit exprés de proposició de prova, donada la possibilitat admesa actualment de fer-ho per raons justificades que no causin indefensió abans del Judici Oral (729.2 LECr) i d’acord amb la STS 26/01/07.

COM HA DE SER LA IMPUGNACIÓ?

Impugnar, com a regla general, vol dir manifestar de forma clara que no s’accepta el contingut de la pericial.

Tradicionalment no s’exigia cap especial raonament de la discrepància (STS 23/10/00) i en ocasions es diu que la impugnació s’ha de fer de forma inequívoca, però sense raonaments especials, en l’escrit de defensa (STS 21/01/04).

Però més enllà de la regla general, hi ha diferents teories jurisprudencials sobre què significa “impugnar clarament”.

a)     Teoria Laxa de la Impugnació.

En ella es basen les SSTS de 17/11/03, 16/04/03, 26/01/07 i 27/09/11 quan diuen que no pot imposar-se a la defensa cap càrrega especial de justificar la seva impugnació mentre expliciti d’alguna forma la seva oposició i, per tant, que no accepta tàcitament el contingut de la perícia.

Aquesta tesi per la seva poca seguretat i implantació actual no és recomanable adoptar-la.

b)    Teoria Estricta de la Impugnació.

Considerada la tesis majoritària actualment i que es recull en les SSTS de 29/01/04 i 01/06/09 estableix que no té cap efecte una impugnació formalista que seria, en realitat, un frau de llei.

Les impugnacions no raonades buscarien la auto-generació d’una indefensió formalista en frau de llei i no poden acceptar-se (exponent d’aquesta línia la SAP Barcelona 26/11/13 o la STS 10/07/13).

Una impugnació merament retòrica seria la que no expressa cap raó de dissensió, per exemple en temes de tràfic de drogues quan no es diu si es discuteix la qualitat, la quantitat, el mètode d’anàlisi o es fan referències estereotipades.

La forma d’impugnar una pericial recomanable és la que segueix la tesi Estricta d’impugnació i que exigeix un mínim raonament del perquè s’impugna una determinada pericial preconstituïda d’acusació.

c)     Tesi Super-Laxa de la impugnació.

Hi ha algunes tendències minoritàries que creuen que la defensa no té perquè impugnar res ja que la càrrega de la prova sempre és del Fiscal i per tant sempre ha d’estar present en judici el pèrit, però no és recomanable fiar-se d’elles per arriscades (per exemple SAP Tarragona, 31/07/2012).

d)    Tesi Super-Estricta de la impugnació.

Alguna jurisprudència menor proposa la necessitat de proposar els pèrits o bé una contrapericial. Aquí la impugnació no generaria obligació de l’acusació de portar el pèrit, sent la defensa l’obligada sempre a fer-ho.

Segons aquesta tesi (que sembla que pretén imposar-se) la defensa quan impugna ha de demanar necessàriament que comparegui el pèrit de l’acusació al judici o proposar una contrapericial. Al meu judici és una clar atac a les garanties de la defensa i destrueix l’essència del procés penal contradictori i acusatori, apart de canviar completament la naturalesa de la prova de pericial a documental. Exponents d’aquesta tendència són les SSAP Barcelona, 2ª de 10/01/13 i SAP Barcelona, 7ª de 11/04/11.

TIPUS DE PERICIALS

Als efectes que ens interessa s’han de distingir 3 grans blocs de pericials i la resposta tècnica i estratègica de la defensa serà diferent.

Ja sabem què és impugnar (seguint la Tesi Estricta) però ara hem de veure si s’ha d’impugnar qualsevol tipus de pericial i si sempre aconseguirem el mateix efecte.

Hi ha tres tipus de pericials a estudiar:

  • Privades
  • D’organismes públics
  • D’organismes públics en les condicions de l’article 788.2 LECr

RISC BAIX: PERICIAL PRIVADA

Els pèrits de part (privats) no tenen per definició les notes d’objectivitat i imparcialitat de les pericials públiques i per tant, es sotmeten al criteri general de NECESSITAT de pràctica en el Judici Oral. Els pèrits privats han de ratificar la pericial i sotmetre’s a la contradicció del plenari sempre.

La falta d’impugnació d’una pericial privada mai significa la seva acceptació i segueixen el règim de qualsevol prova personal que ha de ser analitzada pel Tribunal (STEDH 4/11/08 cas Balsyte-Lideikiene c. Lituània).

L’únic que ha d’evitar la defensa és una acceptació expressa de la pericial, cosa que sí convertiria el fet en incontrovertit, però mai podria donar-se una acceptació tàcita.

RISC INTERMEDI: PERICIAL PÚBLICA EN GENERAL

La pericial pública és la que efectuen els laboratoris oficials de l’Estat o funcionaris públics, sense interès en el cas concret, amb alts nivells d’especialització tècnica i mitjans sofisticats, que tenen especials notes d’objectivitat, imparcialitat i independència que atorga eficàcia probatòria sense necessitat de contradicció en el judici oral EXCEPTE si són impugnats.

Segons l’Acord Ple TS 21/5/99: Siempre que exista impugnación se practicará el dictamen en juicio oral aunque la impugnación niegue presupuestos de validez que en realidad concurran.

Agafant el concepte Estricte d’impugnació, la defensa haurà d’impugnar la pericial pública en l’escrit de defensa de forma mínimament raonada (SSTS 27/11/00 i 25/01/05). Recordem que no s’hi val impugnar fent només referència als folis de la pericial d’acusació (STS 31/10/03), hi ha d’haver una mínima explicació del motiu d’impugnació.

RISC EXTREM: PERICIAL DE DROGUES EN P.A.

La llei 9/2002 va introduir el nou article 788.2 LECr d’aplicació a tots els processos abreujats posteriors al 12 de desembre de 2002. Segons aquest precepte els informes d’organismes oficials de determinació composició i naturalesa de substàncies tòxiques tenen valor DOCUMENTAL i per tant no serà en cap cas necessària la seva ratificació en el plenari.

El cas que analitzem només ocorre sota les següents condicions:

  • Que es tracti d’un Procediment Abreujat.
  • Que l’informe pericial tingui determinades característiques:
    • Provingui d’un laboratori oficial.
    • Tracti de la Naturalesa, Quantitat i Puresa d’estupefaents.
    • Que es fonamenti en protocols generalment admesos.

Si la defensa impugna expressament la pericial, aquesta seguirà podent ser valorada lliurement pel jutge. Així ho diu l’Acord del Ple del Tribunal Suprem de 25/05/05: La impugnació per la defensa de la pericial no impedeix la valoració de la prova si s’introdueix pel tràmit documental (sense presència del pèrit) quan es donin els supòsits de l’article 788.2 LECr.

Un cas diferent és que la defensa vulgui interrogar al pèrit de Toxicologia i el proposi com a prova, però això no té a veure amb la validesa del dictamen. La defensa evidentment pot demanar interrogar el pèrit o portar una contrapericial però la impugnació no genera cap obligació en l’acusació de citar el pèrit.

Si la defensa demana la presència del pèrit, aleshores el Tribunal ha de valorar la pertinença de la prova (STS 03/02/09) en termes ordinaris i per tant dependrà aleshores de la complexitat de la matèria a discutir, de l’existència de les raons de pertinença, utilitat i necessitat.

Un cas molt interessant és el que planteja la STS 24/05/11:

  • El Fiscal demanava la presència dels pèrits de toxicologia en una pericial d’anàlisi de droga “només pel cas que impugnés la defensa” (cosa d’entrada absurda quan la impugnació ja hem dit que no té cap efecte).
  • En aquests casos si la defensa impugna i no demana pèrit el Jutge inadmetrà el pèrit del Fiscal (perquè no és necessari) i valorarà com a documental el dictamen.
  • Però en el cas estudiat la defensa impugna raonadament i demana la presència del pèrit a través “d’adherir-se a la prova del Fiscal”. Doncs bé, en aquest cas s’inadmet igualment el pèrit perquè no és pertinent (l’analítica té valor documental) i s’analitza la pertinença de la prova demanada per la defensa de forma independent (no perquè impugni sinó per si és pertinent) i es denega perquè està prohibit demanar proves “per remissió genèrica” a les de les altres parts del procés.

Amb aquest exemple es demostra la dificultat tècnica d’oposar-se a aquest tipus de pericials. Si la defensa vol efectivament qüestionar la pericial només podrà:

  • Interrogar els pèrits (si és pertinent fer-ho a judici del Jutge)
  • Aportar contrapericial (i aquí s’haurà de determinar el laboratori no sent suficient demanar “una altra analítica” com recorda la STS 17/02/09).

Exponents de la doctrina en aquests casos ho és, entre d’altre, la STS 13/02/14.

Espero que aquesta guia sigui d’utilitat i font de crítica a partir dels casos en què us hagueu trobat altres companys advocats.

Veure més de:

Etiquetes: , ,
ADN cadena de custòdia contrasenya Delicte informàtic Dret Penal econòmic error judicial forense Hacking internet investigació Menors nul·litat prova Psicologia del testimoni Roda de reconeixement testimoni troià True Crypt Xarxes Socials xifrat

Cercar

Sobre mi

Andreu Van Den Eynde Em dedico des de fa 18 anys a la defensa i assessorament especialitzats en matèria penal, exercint com advocat davant els jutjats i tribunals espanyols en la defensa dels interessos dels meus clients en tot tipus de conflictes.

Contacte

Passeig de Gràcia 12-14, 4t 2a
08007 Barcelona

93 317 06 54 | Fax 93 412 07 39
andreu@icab.cat


Mostra un mapa més gran