Van den Eynde

Concerteu una Visita:

93 317 06 54
andreu@icab.cat

Passeig de Gràcia 12-14, 4t 2a
08007 Barcelona

Roda de reconeixement: la prova menys fiable

08/01/2014

Ens agradi o no, a causa de la inexistència de tests de fiabilitat, el valor probatori de les rodes de reconeixement és nul.Convict

És cert que no hi ha mètodes fàcils per a valorar la fiabilitat del reconeixement de sospitosos a través de les rodes de reconeixement, però el que sí sabem és que la identificació d’un innocent és la principal causa d’error judicial per convicció errònia i que s’han evidenciat molts errors, sobretot en els sistemes judicials que s’han posat a revisar condemnes en base a les proves d’ADN.

A Espanya no sembla que s’hagi estès la revisió de condemnes en base a l’ADN tot i que sí hi ha algun cas i és que hem de tenir en compte que en tots els delictes violents hi ha intercanvi de material biològic entre l’agressor i la víctima susceptible de ser investigat, abandonant aleshores la fragilitat de la prova de reconeixement en roda.

Segons l’Innocence Project americà, el 75% de les condemnes revocades per la prova de l’ADN provenen d’errònies identificacions per testimonis oculars.

No obstant això, el nostre sistema penal atorga un paper primordial al reconeixement d’identitat fet en roda, potser perquè no tenim una alternativa millor en la investigació criminal o perquè els jutges busquen confirmar a través de les rodes les seves hipòtesis preconcebudes, més que no pas buscar la veritat sense prejutjar, i per tant no els interessa millorar aquest sistema ancestral de descobrir la identitat del sospitós.

És urgent i necessari reformar el sistema de reconeixement de la identitat del sospitós, no només en la teoria sinó sobretot en la pràctica diària dels Jutjats d’Instrucció espanyols, i això no només per evitar condemnes d’innocents sinó també per assegurar la condemna dels vertaders culpables.

PER QUÈ ELS TESTIMONIS OCULARS MENTEIXEN?

La quasi bé nul·la fiabilitat tècnica dels reconeixements d’identitat dels sospitosos té a veure amb les característiques de qui efectua el reconeixement: el testimoni ocular.

Els estudis de psicologia del testimoni han demostrat que la memòria és un procés actiu, complex i dinàmic influït per múltiples factors (coneixements previs, efectes ambientals, estereotips, estrès, informacions posteriors, etc.) que distorsionen la percepció de la realitat.

La Universitat de Wisconsin-Madison va efectuar un estudi que va concloure que “la preocupació pot convertir-se en el record d’un fet que no ha succeït”. El cervell humà és capaç, doncs, d’inventar records de fets que mai han ocorregut.

La distorsió de la realitat als ulls del testimoni presencial o ocular no és quelcom estrany dintre de la investigació criminal i de fet és l’argument que trobem present a la primera novel·la policíaca o de detectius de la història de la literatura, la famosa Pedra Lunar escrita el 1868 per Wilkie Collins.

ABÚS DEL RECONEIXEMENT FOTOGRÀFIC PER LA POLICIA

Abans d’entrar a parlar de les rodes de reconeixement judicials, hem de parlar de les identificacions fetes a través de l’exhibició per la policia de fotografies al testimoni. És unànime la jurisprudència que entén que la diligència de reconeixement fotogràfic és un mitjà lícit d’investigació però que no és prova per si sola.

Pot semblar evident que un reconeixement fotogràfic efectuat a comissaria sense la participació de la defensa del sospitós (imputat o detingut) no podria esdevenir prova en un judici i per tant s’hauria de judicialitzar posteriorment a través de la pràctica d’una vertadera roda de reconeixement judicial.

Però no és tan evident per la jurisprudència ja que ha acceptat que un reconeixement fotogràfic pugui introduir-se en el judici com a prova de càrrec a través de la declaració de la víctima en el judici oral inclús quan no s’ha practicat una roda de reconeixement o aquesta ha estat negativa o dubtosa. Així ho diu per exemple la STC 36/1995 , la STS de 31 de juliol de 2001 o la SAP Barcelona 10a de 21 de març de 2006.

El problema dels reconeixements fotogràfics és que es fan a esquenes de la defensa i del propi Jutge d’Instrucció. Apart d’excepcions, el normal és que s’hagin de convalidar posteriorment efectuant una roda de reconeixement judicial, però és una preocupació enorme per les defenses el fet que els reconeixements fotogràfics siguin efectuats “en secret” ja que poden influir en posteriors reconeixements en roda, viciant-los, circumstància a la que dedicaré en breu un segon post.

Lluny queda de la nostra tradició policial i judicial l’estandardització a través de protocols de bones pràctiques de les tècniques d’investigació. Als Estats Units existeix un protocol de l’Institut Nacional de Justícia americà que detalla la forma de practicar un reconeixement tant fotogràfic (mugbook) com en roda (lineup).

LA PROVA ESTRELLA: RODA DE RECONEIXEMENT

La identificació del sospitós en una roda de reconeixement és un mitjà d’investigació i alhora una espècie de prova preconstituïda de caràcter doble: documental i testifical. S’integra al judici oral a través de la ratificació feta pel testimoni presencial davant del Tribunal, dotant a la roda de caràcter de prova de càrrec vàlida per a condemnar algú.

El sospitós ha de ser exhibit al testimoni en unió d’altres persones de circumstàncies exteriors semblants per a que sigui reconegut o bé descartat. Els principals errors de reconeixement provenen de formes de practicar la roda que forcen al testimoni a reconèixer algú no estant-ne segur, donant lloc a falsos reconeixements.

Un tema molt rellevant és el del número d’integrants de la roda.

Científicament s’ha descrit que el que és més idoni és que al sospitós l’acompanyin 5 figurants (roda de 1+5). Les rodes amb més d’un sospitós incrementen notablement el risc d’error de tal forma que es recomana que a 2 sospitosos hi hagi 10 figurants (2+10).

No consta expressament cap número de components de la roda en la legislació processal penal espanyola, però no podem obviar com a criteri d’integració de la llacuna el fet que a l’article 155 de la Llei Processal Militar es parli de 1 + 5. Sembla un retrocés enorme el fet que al projecte de Codi Processal Penal estableixi que el sospitós haurà d’aparèixer acompanyat de “com a mínim” 4 persones més, ja que tot apunta a que el 1+4 es convertirà en la norma, perquè a més coincideix amb la pràctica habitual en molts Jutjats d’Instrucció, encaparrats en efectuar rodes de 1+4 inclús quan les Sales de Rodes estan preparades i numerades amb un total de 6 posicions (això ocorre cada dia a la Ciutat de la Justícia de Barcelona).

L’únic positiu de que “com a mínim” hagin de ser 1+4 és que potser s’evitaran situacions admeses per la jurisprudència de regularitat de rodes de 1+3 i inclús situacions pitjors com la que descriu la STS de 28 de març de 1998 (s’efectua una Roda amb 3 sospitosos i 4 figurants i només 2 figurants s’assemblen al condemnat recurrent, situació que el TS convalida) o altres sentències dels anys 90 com la STS de 5 de febrer de 1992 (roda de 1+2).

No entraré en les rodes efectuades per la Fiscalia en la jurisdicció de menors on és habitual no respectar les indicacions dels articles 369 i concordants de la Llei d’Enjudiciament Criminal.

10 CONSELLS PER A QUE SURTI BÉ UNA RODA

Si ens trobem en el tràngol de que un client nostre sigui sotmès a una roda de reconeixement, els meus anys d’experiència i l’estudi d’aquests processos em porten a efectuar les següents recomanacions:

1) Sempre que sigui possible practicar una roda de reconeixement judicial hem d’evitar fer reconeixements fotogràfics que haurien de quedar només per casos en els que no existeix cap sospitós, per quan el sospitós no està localitzable o per quan aquest no vol participar en una roda (ja que no es pot obligar físicament a ningú a sotmetre’s a una roda).

2) En cas de discrepància amb el jutge sobre la semblança d’imputat i figurants la defensa ha de sol·licitar que es fotografiï o videogravi la roda perquè el Tribunal d’enjudiciament o de revisió pugui comprovar si la semblança era correcta. La mera consignació en l’Acta de la roda de la discrepància de la defensa no és prova de la falta de semblança (STS 13 de desembre 2004).

3) Els figurants de la roda han d’assemblar-se a l’imputat però no hem d’oblidar que també s’han d’assemblar a la descripció efectuada inicialment del sospitós per part del testimoni ocular.

4) El procés cognitiu del testimoni sempre compara els membres de la roda i, per tant, a la semblança física s’ha de sumar la de vestit i la de postura. Si en la descripció del sospitós es va destacar una determinada característica inusual (de vestimenta, física, etc.), s’haurà de trobar en tots els components de la roda o en cap d’ells.

5) Com que els estereotips influeixen en els testimonis, la gent creu que els delinqüents tenen una aparença física que els delata, per tant l’imputat hauria d’aparèixer a la roda ben vestit i cuidant la seva imatge, preferiblement portant roba de color clar ja que el color negre s’associa a elements negatius.

6) No existeixen hipòtesis fiables sobre la probabilitat d’elecció del membre de la roda per la seva posició en ella però alguns experiments amb rodes de 6 persones (roda de 1+5) demostren que la posició 5na dóna lloc a més reconeixements i la que menys la posició 6na.

7) El Jutge d’Instrucció que condueix la roda no ha de saber qui és l’imputat i qui són els figurants. La roda així realitzada, denominada “roda a cegues” impedeix que l’investigador doni inconscientment pistes al testimoni sobre la persona a triar.

8) El jutge hauria de dir-li al testimoni que l’autor del fet podria no ser dins de la roda. Aquesta instrucció feta al testimoni és la més important de totes. Els estudis demostren que quan es diu al testimoni que l’autor pot no ser a la roda l’error (els falsos positius) es redueixen substancialment ja que el testimoni no se sent obligat a reconèixer algú i només ho fa si efectivament torna a veure a qui va cometre el delicte.

9) El Jutge d’Instrucció, no obstant, hauria d’instruir al testimoni en diferents informacions per evitar falsos reconeixements, en concret:

  • Que és tant important descartar els innocents com apuntar als culpables.
  • Se l’ha d’advertir que la investigació prosseguirà independentment del que succeeixi en la roda.
  • Se li ha de demanar i consignar en acta el grau de certesa del reconeixement, anotant-lo en les mateixes paraules que faci servir el testimoni.
  • Mai s’ha de confirmar una identificació positiva o negativa al testimoni per no influir en futures diligències en les que hagi de participar el testimoni.

10) La roda estàtica dóna lloc a més errors que la roda seqüencial (en la que sospitós i figurants van entrant a la sala de reconeixements paulatinament). La roda seqüencial protegeix contra falsos reconeixements d’innocents ja que el testimoni no sap quanta gent se li presentarà i no té tendència a reconèixer de forma irreflexiva.

ADN cadena de custòdia contrasenya Delicte informàtic Dret Penal econòmic error judicial forense Hacking internet investigació Menors nul·litat prova Psicologia del testimoni Roda de reconeixement testimoni troià True Crypt Xarxes Socials xifrat

Cercar

Sobre mi

Andreu Van Den Eynde Em dedico des de fa 18 anys a la defensa i assessorament especialitzats en matèria penal, exercint com advocat davant els jutjats i tribunals espanyols en la defensa dels interessos dels meus clients en tot tipus de conflictes.

Contacte

Passeig de Gràcia 12-14, 4t 2a
08007 Barcelona

93 317 06 54 | Fax 93 412 07 39
andreu@icab.cat


Mostra un mapa més gran