Van den Eynde

Concerteu una Visita:

93 317 06 54
andreu@icab.cat

Passeig de Gràcia 12-14, 4t 2a
08007 Barcelona

Responen les asseguradores pels danys causats per delictes dolosos?

07/02/2017

by Thue

En ocasions es planteja el dubte en els processos penals sobre si una companyia asseguradora ha de respondre front una tercera persona víctima pels danys causats de forma intencionada (és a dir, amb dol) per l’assegurat. Això és habitual plantejar-ho en supòsits de lesions o morts causades amb un vehicle a motor en els quals es determina que l’actuació de l’autor va ser intencionada (conductor suïcida), o bé en supòsits d’homicidis comesos per empeats o professionals d’institucions o centres de custòdia, rehabilitació o sanitaris, novament quan l’autor ha actuat no per imprudència sinó amb intenció de causar un determinat resultat perjudicial o danyós.

Molt ràpidament les companyies asseguradores exposen les seves reticències a cobrir els danys i perjudicis ocasionats per una persona que actua dolosament ja que diuen que, tot i que l’autor dolós actués en una activitat assegurada, les pòlisses no només no inclouen sinó que normalment exclouen la cobertura de fets comesos intencionalment, de la mateixa manera que ho fan les assegurances de vehicles, excloent que els actes dolosos del conductor puguin donar lloc a acció directa contra la companyia per part de les víctimes.

Aquesta primera impressió és totalment errònia i la raó d’això és que la legislació d’assegurances no té només caràcter privat o validesa inter partes sinó que té una perspectiva de protecció al perjudicat, social o tuïtiva que va més enllà de les clàusules contractuals que regulen les relacions entre l’asseguradora i l’assegurat.

Quan existeix una víctima aquesta pot tenir dret a rescabalament per responsabilitat civil directa de l’asseguradora encara que el fet hagués estat comès de forma intencional per la persona que treballava per l’empresa assegurada.

JURISPRUDÈNCIA: DELICTE DOLÓS I ASSEGURANCES

El terreny és incert arrel de l’Acord No Jurisdiccional del Ple del Tribunal Suprem de data 24 d’abril de 2007. Allà es deia que L’asseguradora no respon pels danys que causa qui té concertada l’assegurança obligatòria, quan el vehicle de motor sigui l’instrument directament buscat per causar dany personal o material derivat del dleicte. Estarà obligada a cobrir els danys diferents dels proposats directament per l’autor.

Aquest Acord tenia sentit per donar resposta a les situacions en les que el vehicle a motor s’usava només com a “instrument” del delicte i sense cap tipus de relació amb “fets de conducció”. Quan l’autor de lesions o homicidi utilitzava el cotxe com a instrument per matar sense estar “circulant” s’entenia que aleshores les assegurances no cobrien aquests fets. La matèria va donar lloc a nombrosos debats doctrinals al seu dia com el que pot veure’s en l’article de l’ex-magistrat Soto Nieto.

Això va fer defensar a alguns, en un primer moment, que l’exclusió de responsabilitat directa de les companyies asseguradores tenia a veure amb l’existència del dol criminal, per això no és així actualment.

Les SSTS de 18 d’octubre de 2010 i de 20 de març de 2013, entre d’altres, reconeixen que efectivament les conductes doloses no són assegurables. No obstant, això només significa que l’assegurat no pot veure coberts (no pot reclamar) els danys que ell mateix causa intencionalment, però això no té res a veure amb les implicacions vers a una tercera persona víctima.

Si una empresa té una pòlissa de responsabilitat civil i un dels seus empleats (l’actuació del qual queda inclosa en l’àmbit de risc) comet un fet dolós que causa danys a tercers, aquest tercer podrà acollir-se a les previsions de l’article 76 de la Llei del Contracte d’Assegurança que diu que El perjudicat o els seus hereus tindran acció directa contra l’asseguradora per a exigir-li el compliment de l’obligació d’indemnitzar, sense perjudici del dret de l’asseguradora a repetir contra l’assegurat, en el cas que sigui degut a conducta dolosa d’aquest, el dany o perjudici causat al tercer. L’acció directa és immune a les excepcions que puguin correspondre a l’assegurador contra l’assegurat.

En paraules de la STS de 16 d’abril de 2011 les clàusules de la pòlissa no poden oposar-se front a la víctima o el tercer perjudicat. El seu àmbit d’eficàcia ha de circumscriure’s a les relacions internes entre asseguradora i assegurat, però no respecte a terceres persones que resultessin perjudicades pel sinistre, que tenen dret a reclamar directament a la companyia asseguradora, sens perjudici que aquesta després repercuteixi el pagament contra l’assegurat o contra la persona causant del sinistre amb la seva conducta dolosa.

La finalitat del sistema és que l’assegurat que actuï dolosament mai es veurà afavorit, però la víctima tampoc es veurà perjudicada.

La molt moderna SAP Madrid, 4ª de 14-12-2016 també recull la tesis descrita.

ADN cadena de custòdia contrasenya Delicte informàtic Dret Penal econòmic error judicial forense Hacking internet investigació Menors nul·litat prova Psicologia del testimoni Roda de reconeixement testimoni troià True Crypt Xarxes Socials xifrat

Cercar

Sobre mi

Andreu Van Den Eynde Em dedico des de fa 18 anys a la defensa i assessorament especialitzats en matèria penal, exercint com advocat davant els jutjats i tribunals espanyols en la defensa dels interessos dels meus clients en tot tipus de conflictes.

Contacte

Passeig de Gràcia 12-14, 4t 2a
08007 Barcelona

93 317 06 54 | Fax 93 412 07 39
andreu@icab.cat


Mostra un mapa més gran